logo SPC
títol pàgina
Ruta: Inici > acció sindical > relacions internacionals > Plataforma Europea per als Drets humans

PLATAFORMA EUROPEA PER ALS DRETS HUMANS.

“Els agents de policia també tenim drets!”. Aquest és el títol que encapçala el manifest de la Plataforma Europea per als Drets Humans, de la qual també en formen part agents de policia europeus. Aquesta plataforma desenvolupa la seva tasca dins del programa “Policia i Drets Humans a partir del 2000” per encàrrec del Consell d’Europa.La intenció d’aquest programa europeu és descriure alguns dels drets més importants que s’ha de garantir a tots els agents de policia.Els principals propòsits són:

En aquest manifest es relacionen els següents drets dels quals no hauria ser privat cap agent de policia d’Europa:

Però aquests no són els únics drets que ha de tenir un agent de policia, sinò que qualsevol policia ha de tenir els mateixos drets que qualsevol altra persona.

Quan es parla de policia i drets humans, la gent normalment pensa en la policia en exercici del seu rol de funcionaris de l’estat que han de respectar els drets humans de la ciutadania a la qual serveixen, com per exemple en situacions en que facin ús de la força o detencions.

No s’ha d’oblidar, però, que els agents de policia són també persones que han de tenir els mateixos drets i llibertats que la resta dels ciutadans. Aquests drets i llibertats, però, han de ser reclamats a l’Estat i no als ciutadans. Per això cal remarcar que aquesta mancança en garantir els drets humans per part dels Estats no legitima que els agents de policia violin els drets humans en el desenvolupament de la seva tasca.

El Codi d’Ètica Policial Europeu de l’any 2001 és un document que recomana el seguiment d’una sèrie de principis que s’han implementar per part dels principals governs dels Estats Membres de la Unió Europea, representats al Consell d’Europa, en relació a les pràctiques, legislació interna i codis de conducta dels serveis policials. Els articles 31 al 34 de l’esmentat Codi descriuen els drets dels agents de policia, en els quals es recull el dret dels policies a tenir els mateixos drets que qualsevol altra ciutadà. El Codi es refereix a les obligacions dels Estats a sotmetre’s a la Convenció dels Drets Humans i a la Carta Social Europea.

1.-Dret a la vida: el Jutjat d’Estrasburg ha interpretat l’article 2 de la Convenció Europea dels drets humans incloent el deure de l’Estat en protegir la vida. Això inclou la obligació de les autoritats estatals de prendre les mesures preventives adients per protegir la vida d’aquells la vida dels quals està sotmesa al risc per part d’actes criminals o altres tipus d’actuació amb riscos potencials.

Per tal d’acomplir aquest deure, les autoritats estatals han de fer tot allò que d’ells s’espera, per tal d’evitar un risc real i immediat per la vida del que tinguin coneixement o que haurien de conèixer. Això significa que els diferents estats tenen el deure de protegir els agents de policia en aquelles situacions que comportin un perill per als agents en l’exercici del seu deure. Els agents de policia han de disposar, per exemple, de l’equipament de protecció adient quan han d’actuar en situacions de desordre públic.

Aquest deure de protecció de la vida també s’ha d’estendre al deure de planificar i tenir un control efectiu de les operacions policials, per tal de minimitzar l’ús de la força, així com també de proporcionar l’entrenament necessari als agents per tal de portar a terme les seves actuacions.

El dret a la vida també inclou el deure de les administracions a realitzar investigacions oficials efectives en cas que algun individu –policia o no- perdi la vida en acte de servei com a conseqüència de l’ús de la força.

2.- Drets en el lloc de treball: Generalment, els agents de policia han d’esperar els mateixos drets que la resta de treballadors. Però, degut a la naturalesa del seu deure de servei i la seva situació especial en la societat, alguns d’aquests drets es poden veure limitats en determinades circumstàncies.

3.- Dret a la privacitat: la jurisprudència de la Cort Europea pels Drets Humans ha reconegut que les persones tenen dret a la privacitat, fins i tot en el lloc de treball, i aquest dret també s’estén als agents de policia. Els aspectes més importants en relació a la privacitat són aquells que fan referència a la supervisió del lloc de treball,l controls de serveis d’e-mail i controls telefònics, tests de detecció de drogues, requeriments a sotmetre’s a proves d’ADN o registres d’empremtes dactilars o investigacions en relació a l’orientació sexual de l’individu. Això no implica, però, que practicar aquestes proves sigui sempre una violació dels drets humans. L’article 8 permet restringir el dret a la privacitat d’acord amb les lleis nacionals de cada Estat membre, però estableix que les mesures han de ser proporcionals a les conductes contràries a dret que es vulguin evitar. Aquesta necessitat de proporcionalitat és la clau per decidir si el dret a la privacitat pot ser limitat. Les restriccions en el cas dels agents de policia només es poden permetre si no hi ha la possibilitat d’utilitzar un altre mètode menys restrictiu per arribar al mateix resultat. Per exemple, es planteja la qüestió de si en cas que en una comissaria de policia s’estiguin cometent petits furts, és permissible supervisar amb càmeres i gravar tots els treballadors de la comissaria?.

4.- Llibertat d’expressió i associació:

Els articles 10 i 11 de la Convenció Europea dels Drets Humans (CEDH) estableixen que tots els individus tenen el drets d’expressió i associació, i els qualifica com a drets bàsics. Aquests drets inclouen la participació en activitats polítiques, formar part de sindicats o associacions i tenir llibertat per expressar les pròpies opinions. En el cas dels agents de policia, però, la llibertat d’expressió i associació pot ser restringida si les restriccions estan recollides en les lleis nacionals de cada estat. La Cort Europea admet que hi ha incompatibilitat en el fet que un agent de policia pugui ser Alcalde o regidor d’un Ajuntament, motivant que s’ha de garantir la neutralitat del servei policial.

5.- Dret a no ser discriminats:

L’article 14 de la CEDH protegeix els agents de policia en front de la discriminació en el lloc de treball. Es prohibeix la discriminació en la provisió dels llocs de treball i en les condicions laborals. Un exemple el tenim a Grècia, que va haver de canviar la llei que imposava restriccions en l’admissió de dones en l’acadèmia de policia.

6.- Dret a tenir unes condicions laboral dignes:

En aquest punt s’inclouen aquells drets ja exposats anteriorment:

Aquest dret a rebre una remuneració adequada i seguretat social, així com també pel que fa als drets a mesures especials en matèria de seguretat i salut laboral, venen recollits en el Codi d’Ètica Policial Europeu en el seu article 32, i està motivat pel fet que es reconeix que el personal de policia ha d’afrontar cada dia tasques impredictibles, que hi ha riscos i perills inherents en el desenvolupament del treball policial i que hem de treballar en torns irregulars.

Aquests drets socials i econòmics són bàsics són crucials per tal d’encoratjar personal qualificat a formar part dels cossos policials i a romandre en ells. És evident, que si el personal que forma part dels cossos policials està ben remunerat serà més difícil que es vegi involucrat en activitats indesitjables, com pot ser la corrupció.

A més a més, un sistema adequat de seguretat social és essencial per tal que els agents treballin motivats i que desenvolupin la seva feina amb la màxima eficiència. Un agent de policia que hagi sofert un accident en acte de servei hauria de tenir la seguretat de saber que la seva família continuarà tenin una seguretat econòmica.

7.- Drets en els procediments disciplinaris o judicials:

Aquests drets es troben recollits en els articles 5 i 6 de la CEDH, i reconeixen el dret a la llibertat i seguretat i a rebre un judici just i a ser jutjats per un tribunal imparcial, a l’igual que la resta de membres de la societat.

Pel que fa a les sancions disciplinàries, aquestes han de ser proporcionals a la falta comesa per l’agent i, en tot cas, l’agent té dret a saber amb una antelació suficient la notificació d’una sanció que impliqui pèrdua temporal o definitiva de sou. L’article 33 del Codi d’Ètica Policial Europeu estableix que les decisions disciplinàries han d’estar subjectes a revisió per un organisme independent, preferiblement un òrgan judicial. Això atorga als agents de policia una garantia en front de l’arbitrarietat i, per altra banda, que una decisió interna com a conseqüència d’un procediment disciplinari es faci pública.

Per últim, l’article 34 del mateix Codi reconeix que els agents de policia, com a conseqüència de les seves tasques particulars i els contactes molt pròxims amb el públic, de vegades poden ser objecte d’acusacions pel que fa al desenvolupament de la tasca policial. Aquest article estableix que les autoritats públiques haurien de donar support als agents de policia que siguin objecte d’acusacions per actuacions i decisions preses en el desenvolupament del servei públic policial, sempre que no siguin il.legals.

Si voleu més informació sobre aquest tema, podeu accedir a la pàgina www.epphr.dk, “Police an Human Rights Beyond 2000”, Consell d’Europa.

Àngels Bosch Campreciós

Secretària de Relacions Internacionals